Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
advent
Cristianisme
Temps litúrgic que precedeix el Nadal.
La primera referència d’aquest període al cristianisme occidental data de mitjan s VI L’advent té una duració variable a les esglésies Catòlica i Anglicana comença quatre diumenges abans A l’Orient no hi ha pròpiament un advent però sí uns diumenges que precedeixen el Nadal de les “Anunciacions”, 5, en la tradició siríaca dels justos de l’Antic Testament i dels avantpassats de Crist en la tradició bizantina A l’antiga litúrgia visigòtica tenia 6 setmanes El primer diumenge d’advent és també el dia en què comença l’any eclesiàstic L’advent té…
corona d’advent
Folklore
Corona feta de branques d’avet amb quatre espelmes que és penjada (o bé col·locada damunt una taula) durant l’advent: és un costum popularitzat a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, el qual s’ha estès posteriorment en alguns països de l’Europa occidental.
estel de l’advent
Folklore
Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període
cicle litúrgic
Cristianisme
Període de l’any litúrgic dedicat a celebrar un dels misteris principals del Crist.
Durant segles la litúrgia romana ha tingut dos grans cicles el de Nadal amb l’Advent i el temps de després de l’Epifania i el de Pasqua amb la Quaresma i el temps de després de Pentecosta La reforma litúrgica porterior al concili II del Vaticà ha subratllat que tot el temps de l’any gira entorn de Pasqua Han romàs amb personalitat pròpia el temps d’Advent, de Nadal, de Quaresma, i de Pasqua tot el restant és temps durant l’any
any litúrgic
Cristianisme
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.
Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua , i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l’advent, temps de preparació al Nadal i a l’Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa , centre de l…
neula
Gastronomia
Folklore
Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que hom menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.
Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i als salomons de l’església tantes neules com setmanes falten per a la quaresma són també usades com a ornament durant les festes de Nadal
Dies irae
Música
Seqüència litúrgica de l’antiga missa de difunts.
Composta probablement per a la primera domínica d’advent, fou incorporada a la missa de Rèquiem actual en els missals franciscans s XIII i, posteriorment, en el missal romà Conté una descripció impressionant i dramàtica del judici final El seu tema musical ha inspirat diverses composicions
velacions
Cristianisme
Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
Abans de la reforma del conciliII del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir o tancar velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia, la qual, d’altra banda, no ha estat mai pròpia de les diòcesis catalanes
fèria
Cristianisme
Qualsevol dia de la setmana llevat del dissabte i del diumenge.
Hom compta el dilluns com a segona fèria, el dimarts com a tercera, etc Només són dies de fèria els no festius que no tenen tampoc cap ofici especial en honor de Crist, la Mare de Déu o algun sant important Les fèries es divideixen en majors com les d’advent, quaresma i témpores i menors les altres Entre les primeres hom considera fèries privilegiades el dimecres de Cendra i totes les de setmana santa
Joan Baptista Burgos
Cristianisme
Teòleg augustinià.
Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina