Resultats de la cerca

Fou dibuixant del gabinet del rei La seva fama és deguda principalment a les illustracions que féu d’obres literàries, com Les Chansons , de Laborde 1773, i l' Émile 1774 i la Nouvelle Héloïse 1783, de JJRousseau, on hom pot apreciar una gran compenetració entre l’escriptor i l’illustrador féu també les dues sèries per al Monument du costume del 1777 i el 1783, respectivament

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida de Beethoven…

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima Moralidade…

És autor dels llibres de poemes La casa perduda 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc, Inici de les hores 1987, premi Salvador Espriu 1986, Himnes 1990, L’altre encara 1994, Camí de tornada 1996, premi Vicent Andrés Estellés 1995, La tristesa de Sòcrates 1999, fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans,  Els adéus 2000,  Sense mi 2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, de gran ordre formal, i Hostes 2006, premi Carles Riba 2005, que confirma l’interès de la seva obra Ha estat inclòs en diverses de les antologies poètiques més representatives, com ara Ser del…

Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…

Es llicencià en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985 i es doctorà a la de Harvard 1990 Professor a la Universitat de Yale 1990-96 i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-2005, des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia i consultor del Fons Monetari Internacional , del Banc Mundial i dels governs de diversos estats en via de desenvolupament Autoritat mundial en temes de creixement econòmic, ha escrit nombrosos estudis des d’un enfocament liberal És especialment remarcable Economic Growth , publicat l’any 1995 en collaboració…

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…

El recull aplega la poesia escrita entre el 1895 i el 1900, que es distribueix en tres apartats Al primer, Visions , Maragall es planteja l’objectiu d’elaborar i legitimar una teoria de la identitat nacional catalana a partir de la recerca d’unes determinades constants en uns mites autòctons, collectius, que extreu de la literatura romàntica de la Renaixença Per fer-ho possible, dona una forta expressió simbòlica a les característiques que el nacionalisme finisecular havia considerat definitòries del caràcter català l’individualisme, el pragmatisme, el sensualisme o el materialisme Els cinc…