Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…
aeròfon
Física
Aparell que amplifica la veu, inventat per Edison (1878).
És constituït per tres membranes vibrants, un aparell productor d’aire comprimit i una trompa de ressonància
flautí
© X. Pintanel
Música
Instrument aeròfon de la família de les flautes, però de dimensions més reduïdes que les flautes de bec i travesseres i que sona una octava més alt.
Fou introduït a l’orquestra cap a la fi del s XVIII És anomenat també piccolo o octaví Vivaldi escriví concerts per a flautí i orquestra
embocadura
© Fototeca.cat
Música
Peça dels instruments aeròfons que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.
En els instruments de metall presenta una forma cònica més o menys pronunciada segons la gravetat o agudesa del so Hom anomena també així l’orifici lateral de les flautes travesseres per on hom bufa
flauta de Pan
© X. Pintanel
Música
Instrument aeròfon, conegut des de l’antiguitat (siringa).
Consisteix en un conjunt de tubs habitualment set disposats en rengle i que hom pot fer sonar successivament desplaçant llurs orificis davant la boca Rep també els noms de bufacanyes i de flabiol de set forats
tarota
Música
Instrument de vent-fusta, de doble llengüeta, que pertany a la família de les xeremies.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta de tub cònic És de fusta, sovint de ginjoler, amb un ampli pavelló i set forats digitals, més quatre o cinc de ressonància al pavelló Antigament era feta d’una sola peça De construcció artesanal i d’ús popular a Catalunya, és de dimensions considerables pot tenir entre 60 cm i 70 cm de longitud, sense inxa Per la seva sonoritat, forta i penetrant, la tarota havia estat utilitzada en actes festius i danses en espais oberts Hi ha notícies de l’instrument des del segle XVIII, però probablement ja es tocava abans Entrà…
,
tible
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble de característiques anàlogues a la tenora
.
Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…
bombardí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, el baríton de la família dels bugle
.
És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument
harmònium
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, de llengüetes lliures.
Té un dipòsit d’aire i dues manxes que, accionades per pedals, produeixen un corrent que fa vibrar les llengüetes amb un so que hom pot graduar Sol substituir l’orgue en capelles i esglésies petites Hom n'atribueix la invenció a Gabriel-Joseph Grénier 1810 Rossini combinà l’harmònium amb les veus en obres de música religiosa