Resultats de la cerca

El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments subsònics si el cos…

Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes precaucions,…

Consta de 26 departaments, que cobreixen totes les branques de l’enginyeria, l’arquitectura, les ciències naturals, la lingüística, la filosofia, la psicologia i la politicologia En les seves installacions més importants hi ha un reactor nuclear, laboratoris d’investigació electrònica i de servomecanismes, túnels aerodinàmics supersònics, centre d’estudi de ciències de la comunicació, etc

En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística

Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’…

El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…

Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau

És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels…

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…