Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Atlètic Catalunya Club de Futbol
Futbol
Club de futbol del barri de Sant Andreu de Barcelona fundat el 1965.
El club originari fou el CD Filatures, fundat el 1922 i que depenia de l’empresa Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats Jugava al camp Fabra i Coats i vestia samarreta amb ratlles verticals blanques i negres i pantalons negres L’any 1953 es canvià el nom pel de Club Deportiu Fabra i Coats Guanyà el campionat comarcal d’afeccionats 1954, el de segona categoria regional 1955 i el de primera 1956, any que aconseguí l’ascens a tercera divisió, de la qual fou campió el 1963 El 1965 adoptà el nom d’Atlètic Catalunya i es convertí en filial del FC Barcelona, i assimilà els colors…
,
Joaquim Balader i Sanchis
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Feu els primers estudis a les escoles dels jesuïtes i dels escolapis Fou relligador de llibres i mestre d’aixa S’inicià en el món del teatre en els grups d’afeccionats, i arribà a fer d’actor ocasional en algunes funcions del Principal de València En aquest mateix teatre, el 1862 estrenà el sainet en dos actes Al sa i al pla , que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar Aixarop de llarga vida 1862, Més fa el que vol que el que pot 1871, Misèria i companyia 1872, Fugint de les bombes en collaboració…
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…
hausmusik
Música
Terme alemany que literalment significa ’música de casa’ o ’música de la llar'.
És un concepte que pertany a la cultura burgesa alemanya del segle XIX, i es refereix a la importantíssima activitat musical que tingué lloc en aquell temps en les cases de la burgesia culta, en la qual participaven petits grups formats per la família i els amics íntims El repertori propi de la hausmusik estava format per peces pianístiques per a solista, però més aviat per a dues veus, molt especialment per a piano a quatre mans, els lieder per a un o més cantants amb acompanyament de piano, obres per a petits grups de cambra i nombrosos arranjaments de les òperes i les obres simfòniques més…
Vicenç Caldés i Arús
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i assagista.
A començament del s XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes “Teatràlia” 1908-10 i “El Teatre Català” 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de “La Publicidad” i publicà les novelletes Deslliurança…
Pere Guisset
Literatura catalana
Dramaturg.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un…
Joan Baptista Dalmau i Mayol
Música
Director, violinista i organista català.
Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés…
Thomas Beecham
Música
Director d’orquestra anglès.
De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra…
Federació Espanyola de Boxa
Boxa
Organisme rector de la boxa a l’Estat espanyol.
Fou fundat al setembre del 1921 a Barcelona El seu precursor fou la Federació Espanyola d’Esports de Defensa, creada uns quants mesos abans, també a Barcelona El seu naixement sorgí d’una reunió al Barcelona Boxing Club i entre els seus promotors destacà el pioner de la boxa a Catalunya Ramon Larruy, qui ocupà el càrrec de president de la primera junta directiva de l’entitat i el 1923 n’esdevingué el secretari El gimnàs de l’Ateneu Enciclopèdic Popular fou la primera seu social Creà tres comitès regionals —Catalunya, Llevant i Castella—, per controlar, regular i promoure la boxa en aquests…
Arduino
Electrònica i informàtica
Placa de circuit imprès que permet el prototipatge ràpid i simple de petits sistemes electrònics basats en microcontroladors.
La placa inclou un microcontrolador Atmel AVR, el circuit d’alimentació i un port de comunicació USB que s’utilitza per a connectar-la a un ordinador personal i programar-la Ofereix diferents entrades i sortides digitals, així com entrades analògiques dotades de convertidors d’analògic a digital Arduino fou concebut per a facilitar el disseny de circuits electrònics als afeccionats, oferint-los una eina que els permetés connectar sensors i actuadors a un microcontrolador i programar el sistema d’una forma senzilla La programació es realitza en un llenguatge anomenat Processing ,…