Resultats de la cerca

Un gran defensor d’aquesta posició fou HSpencer, el qual no admetia l’evolucionisme en la societat i només aplicava l’analogia societat - ésser viu en un sentit restringit també són organicistes Worms, Lilienfeld, Schäffle, etc La influència d’aquest enfocament disminuí a la fi dels s XIX, però se'n troben clares reminiscències i afinitats en teòrics posteriors com OSpengler i alguns funcionalistes, que en són defensors a ultrança

Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a “La Ignorància” 1883, i li publicà el volum Glosades 1907

Professor a la Universitat d’Amsterdam 1892 i de Leiden 1899-1926, publicà estudis sobre lingüística indoeuropea, sobre el basc Beiträge zu einer vergleichenden Lautlehre der baskischen Dialecte , ‘Contribucions a una fonètica comparada dels dialectes bascs’, 1903 De oudere lagen van de Baskische-Woordenschat , ‘Els estrats antics del lèxic basc’, 1942, i Gestaafde en vermeende affiniteiten van het Baskisch , ‘Afinitats segures i suposades del basc’, 1946 i sobre llengües americanes, com l’esquimal i l’algonquí

Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica

Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P Hindemith i Johann N David La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques

Fundada l’any 1931 a Barcelona, el seu primer president fou Fèlix Millet Maristany Promovia activitats culturals i esportives a fi d’enquadrar els joves amb afinitats confessionals catòliques, que eren anomenats fegocistes El 1931 tenia 14000 practicants esportius i organitzà competicions com els pioners Tornejos de Bàsquet de 1934-35, que reunien quaranta-cinc equips de l’òrbita catòlica Tenia una publicació oficial anomenada Flama i controlà el diari El Matí , proper a Unió Democràtica de Catalunya Amb la repressió a la rereguarda republicana del 1936, els seus béns foren…

Iniciat el 1980, té lloc durant un cap de setmana de maig a la ribera del Segre i als Camps Elisis Centrat en la cuina del caragol, també hi tenen lloc actes festius, com ara cercaviles, i concursos i demostracions, tant de gastronomia com d’altres activitats Hi tenen una gran importància les colles, formades a partir d’afinitats diverses veïnatge, amistat, professió, aficions, etc Ha esdevingut un dels esdeveniments ludicofestius més concorreguts de Catalunya L’any 2019 tingué més de 200000 visitants, hi participaren 107 colles que reunien uns 14000 membres, “penyistes” i s’hi…

Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…