Resultats de la cerca

Així, a " Demà no hi aniré”, va afirmar en Pere, el període " demà no hi aniré" és d’estil directe S'oposa a l’estil indirecte

És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents

Usos d’ amb Denota Exemples 1 Una situació comuna, l’acompanyament de persones o de coses Ésser a casa amb un company Carn amb bolets 2 La concurrència a una acció Dialogar amb el públic Lluitar amb l’enemic 3 Acord Prendre posició amb uns i contra els altres 4 L’instrument, el mitjà Pegar amb un bastó Rentar-se les mans amb aigua i sabó Arreplegar els trinquis amb una pala Demostrar amb proves 5 El vehicle Anar amb auto 6 La manera Escriure un mot amb ela geminada Considerar un afer amb calma Afirmar amb reserves 7 Contacte Fregar una cosa amb una altra Topar amb un roc 8 …

És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús del gerundi…