Resultats de la cerca

És un centre d’equipament agrícola, amb indústries de construccions mecàniques

Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de Organizaciones de…

Publicat en català fins el 1940, tingué una gran influència a les zones rurals, on al s XIX no arribava gairebé cap altra publicació catalana Al costat d’indicacions pràctiques sobre la sembra, la collita, les previsions meteorològiques, etc, hom hi troba articles de tècnica agrícola, texts legals i composicions literàries sobre temes rurals

Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…

Consisteix en la utilització òptima del potencial agrícola d’una zona, d’acord amb les necessitats alimentàries o industrials i d’acord, també, amb les condicions de vida de la població afectada Requereix una notable aportació de capital, a fi de finançar les grans obres necessàries per a intensificar la producció hom obté una rendibilitat directa aparentment baixa, amortitzable sempre a llarg termini Exemples importants de bonificació són els treballs, efectuats a Itàlia sota el règim feixista, de sanejament dels maresmes pontins, de la plana del Po i de la Basilicata a Holanda…

La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol També…

El sindicat disposa de la FADEAR Federació Associativa pel Desenvolupament del Treball Agrícola i Rural, un organisme encarregat de sostenir i promoure el seu projecte sindical En les eleccions de les cambres agrícoles de l’any 1995, la Confédération Paysanne obtingué el 20,6% dels representants Està implantada en 85 departaments i participa activament en l’àmbit internacional formant part de Via Campesia, el primer moviment rural internacional, format per 70 organitzacions i sindicats agrícoles

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres

Conté descripcions àmplies i detallades de filons, instruments, canals, màquines i forns relacionats amb la tècnica metallúrgica i de mineria, acompanyades de dibuixos i esquemes molt elaborats Agricola hi parla de l’existència d’una crisi del pensament científic, i propugna una descripció sistemàtica, analítica i acurada de les dades observades Juntament amb atacs metodològics i tècnics a l’alquímia, Agricola emprengué una reivindicació de la tècnica metallúrgica i de les arts mecàniques en general com a sabers indissociablement vinculats a la producció científica