Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Jaume Novellas i de Molins
Literatura catalana
Escriptor.
Procedia del Centre Escolar Catalanista, i ingressà a la Lliga Regionalista Doctor en filosofia i lletres, collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , La Ilustració Catalana i Joventut Poeta de la Renaixença, bucòlic, publicà Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, Ratlles curtes 1892 i Montsenyenques Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d’on era fill Joan Serrallonga
fruita de la passió
Johnocampo (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Fruit de Passiflora edulis, família de les passifloràcies, planta enfiladissa autòctona del Brasil, molt conreada als tròpics.
El fruit és una baia de la mida d’un ou, amb la pell arrugada i de color púrpura quan és madur En aquest estat, té un aspecte ben poc atractiu i sembla que el fruit estigui passat, però en realitat és quan està a punt per a consumir-lo El que es menja és la polpa, de gust agredolç i refrescant, que envolta les petites llavors negres i brillants que hi ha a l’interior Si el fruit es menja fresc es mengen també les llavors, ja que la polpa és inseparable d’aquestes El suc d’aquesta fruita, ja sense les llavors, és una beguda molt popular als països on es produeix i es fa servir…
Miquel Manuel Serra i Pastor
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller , on collaborà fins el 1972 De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí Collaborà també a l’ Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , i al diari Baleares Traduí al català La familia de Pascual Duarte , de Camilo José Cela, que edità el seu fill Pere A Serra , i publicà el recull de narracions Agredolç 1952, la biografia…
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i qualsevol altra part de l’…
Josep Maria Pla i Mateu
Música
Compositor, organista i violinista.
Estudià amb J Cassadó i A Pérez-Moya Becat pel doctor Andreu a l’Acadèmia Crickboom 1902, amplià estudis amb J Balcells i E Morera Fou mestre auxiliar de l’Orfeó Gracienc i es donà a conèixer amb sardanes com Agredolç, Bosc endins, Tardor , etc Fou membre del sextet que actuà 1918-32 al cinema Catalunya de Barcelona Amb el pseudònim Gustave Douvel escriví couplets per a Raquel Meller Tristes recuerdos , Mercè Serós La porta de Betlem, Sóc mig parisenca , etc, i amb el de Franz Wrethel publicà valsos i xotis que assoliren grans èxits a Madrid Fou membre de l’orquestra del Liceu…
,
anacard
Botànica
Peduncle carnós i piriforme del fruit de l’anacard, sucós, agredolç i aromàtic, comestible.
Del producte carnós és obtinguda, per fermentació, una beguda alcohòlica
taronja
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…