Resultats de la cerca

Tanmateix, després de derrotar-los, Aguda es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Taizu, i fundà la dinastia Jin 1115 Ocupà la ciutat de Pequín el 1122, però morí l’any següent

La seva poesia, centrada en el paisatge canadenc, és fruit d’una aguda observació, que de vegades assoleix una gran força expressiva Escriví Among the Millet 1888 i Lyrics of Earth 1893

És autor d’una sèrie que començà a publicar al “Political Magazine”, el 1809, amb el títol de Tour of Dr Syntax , crítica aguda i incisiva dels llibres de viatges que tant proliferaren durant el Romanticisme

Rebé la influència de Zola Admirable per les seves qualitats descriptives, la seva producció posseeix una aguda crítica social Cal esmentar-ne Pavco Šegota ‘Pau Šegota’, 1888, Pod Nehajem ‘Sota el Nehaj’, 1892 i Posljednji Stipančići ‘Els darrers Stipančići’, 1899 Excellí també com a músic

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628

Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610

Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935

Germà de Lluís Segalà i Estalella Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc