Resultats de la cerca

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull  Guardeu-me la…

És coneguda amb el nom de Maria Domènech de Cañellas S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana 1906 i Feminal 1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles Neus , 1914 Els gripaus d’or , 1919 Herències , 1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les…

Vida i obra Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901 La poesia fou per a ell un complement de la seva extensa producció, especialitzada en història local monografies de santuaris marians — Fussimanya 1911, Cabrera 1915, Puig-l’agulla 1916, El Sol del Pont , de Roda de Ter 1928, Rocaprevera 1930, El Coll ,de Barcelona 1931, Lourdes de la Nou 1936— i històries de pobles — Navarcles 1910, Història de Sallent 1920, Aiguafreda 1932 i la Història de Torelló 2 vol, 1947 La seva extraordinària facilitat per a compondre versos ha propiciat que la seva obra es trobi…

Es va donar a conèixer com a guanyador del premi Documenta 1983 amb la novella FM Fragmentació Modulada 1984 Seguí el llibre de poemes Cicle d’acumulació 1985 i el recull de contes El forat de l’agulla 1996 Les seves novelles següents tenen com a referent el món de la Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola, com una transposició d’alguns elements autobiogràfics de la seva infantesa En Al sud de Santa Isabel 1999, el personatge viu dividit entre dues identitats i entre el record del món colonial i el nou país que s’independitza En Aquell món idíllic 2007 les cartes del pare…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…

Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…