Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
agulla
Sergi Ruiz Zarzuelo
Transports
Cada un dels trossos de raïl afuats per un extrem i articulats per l’altre, que guien les rodes del ferrocarril en els canvis de via i, en desplaçar-se lateralment, fan que un tren agafi una via o una altra.
enclavament
Transports
Conjunt de dispositius destinats a comandar agulles i senyals en una estació o en una línia de ferrocarril i alhora a evitar falses maniobres.
Els primers enclavaments eren de funcionament mecànic, per mitjà de cables, palanques, barres, etc Modernament hom comanda totes les maniobres elèctricament i obté ensems totes les informacions necessàries sobre ocupació de vies, posició real d’agulles i senyals, etc
agulla de descarrilament
Transports
Agulla instal·lada generalment en vies secundàries que fa descarrilar el tren o vagó per tal d’evitar que, en efectuar una falsa maniobra, entrin en via indeguda.
En els línies modernes de molt de trànsit les agulles de descarrilament són accionades des d’un centre de comandament, mitjançant dispositius elèctrics
desviació
© Fototeca.cat
Transports
Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
El pas per l’una o per l’altra via és determinat per la posició de les agulles o porcions de carrils afuats que hom pot desplaçar lateralment per unir-los al carril exterior contraagulla o per separar-los-en L’agulla és articulada sobre un punt fix, o bé és una làmina flexible Quan l’agulla és agafada de punta, un enclavament la manté immòbil al pas del tren Quan ho és de taló, convé que la via per on circula el tren sigui oberta, però si és tancada les mateixes rodes del tren la desplacen cap a la posició adequada Els carrils interiors de les dues vies bifurcades es tallen i…
agulla giromagnètica
Transports
Tipus d’agulla nàutica en la qual la força directora és una combinació d’una agulla nàutica
normal, és a dir, basada en les propietats dels imants, i d’una agulla giroscòpica
.
L’element principal és el magnètic, i l’element giroscòpic serveix per a evitar les grans oscillacions que experimenten les agulles magnètiques en ésser sotmeses a canvis de rumb molt ràpids Fou especialment dissenyada per a les forces aèries britàniques Normalment és coneguda per l’anagrama DRC Distant Reading Compass Ha estat poc utilitzada en els vaixells
estació de classificació
Transports
Estació destinada a rebre trens de mercaderies de diferents procedències, separar els vagons i formar nous trens per a destinacions determinades.
Actualment, són aquestes installacions les més automatitzades del ferrocarril, sobretot si els vehicles van proveïts d’enganxalls automàtics En arribar un tren, hom separa els vagons o grups de vagons i els deixa anar per una via en pendent esquena d’ase i els dirigeix cap a un feix de vies, una per a cada destinació Automàticament hom llegeix el número de cada vagó, el pes i la velocitat i, mitjançant un ordinador, fa anar les agulles i frena perquè cada vagó arribi just a formar el nou tren
agulla giroscòpica
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats del giroscopi
.
És usada en els vaixells per a poder determinar la direcció del meridià, és a dir, la direcció N-S, i tenir una línia de referència a partir de la qual poder comptar el rumb Consisteix en un giroscopi de dos graus de llibertat, que fa moure una rosa dels vents semblant a la de les agulles nàutiques Comparada amb aquestes, té l’avantatge d’indicar el nord veritable, o nord geogràfic, i no pas el nord magnètic, per tal com no és sotmesa a les desviacions originades pel magnetisme permanent del vaixell El seu funcionament, però, és més complicat i sotmès a més avaries
compensador | compensadora
Transports
Persona que s’ocupa de la compensació de les agulles nàutiques.
feix de vies
Transports
Grup de vies sensiblement paral·leles reunides pels extrems mitjançant les corresponents agulles.
Segons la seva finalitat, hom l’anomena de formació de trens, de classificació de vagons, d’agrupament de direccions, de recepció, d’espera, de sortida, etc
timó
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé…