Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista Penedès i del Grup Excursionista Puig Cúgul de Torrelavit, escalà les 782 agulles de Montserrat ressenyades al mític llibre Montserrat pam a pam operació Montserrat 1977 Fou la segona persona a aconseguir-ho, després de Josep Barberà, però, a més, trobà 117 agulles més que també escalà i establí una nova fita en l’escalada montserratina

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1940, participà en diverses competicions d’esquí alpí entre el 1940 i el 1959 i escalà les Agulles de Maria Antònia per l’enforcadura sota el pic Calderer 1942 amb Josep Botey Formà part de l’expedició Moto Himalàia, portada a terme per sis muntanyencs catalans 1973, tot resseguint la serralada de l’Himalàia Corredor de rallis automobilístics, també destacà com a fotògraf de muntanya

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Fou soci del Club Excursionista de Gràcia i membre del Grup Especial d’Escalada GEDE Publicà Roques, parets i agulles de Montserrat 1972-82, una guia d’escalades en cinc volums feta juntament amb Ferran Labraña, La escalada deportiva , Era una vegada el sisè grau , Escalades al Cadí, Escalades a Ordesa , Orienting i Esquí de fons Traduí al català el llibre de Roger Frison-Roche, El primer de la cordada 1941 En memòria seva, el Club Excursionista de Gràcia organitza, des de l’any 2006, el Cicle de Pellícules Josep Maria Rodés

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol des del 1997 El 1975 feu la primera ascensió, juntament amb Ramon Oriol, a una agulla situada a l’oest de l’Aneto que fou batejada amb el nom d’Agulla Daviu A partir dels anys vuitanta obrí nombroses vies a Montserrat i als Pirineus És autor de llibres i guies de muntanya, com 3404 Aneto 2001, Pedraforca Todas las ascensiones y escaladas 2003 i Agulles, regió de Montserrat 2011 Inventà alguns accessoris d’escalada, com la corretja extraïble per a piolet 1998 o un tipus de mosquetó 1993

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors…

Des de la dècada de 1940, feu nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat, on obriren la via a l’agulla de la Figuereta 1951 El 1945 ingressà com a membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, i el 1960, al Grup d’Alta Muntanya GAM Obrí nombroses vies, conegudes com Torras-Nubiola , entre les quals destaca l’ascensió a la xemeneia de Sant Jeroni 1950 El 1978, juntament amb Nubiola i Josep Barberà, fundà el Grup Cavall Bernat Pel que fa a l’espeleologia, s’inicià al Club Muntanyenc de Terrassa 1948 i explorà sobretot el massís de…

Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez, mecànic de…