Resultats de la cerca

Mor l’aiatollà Khomeynî

Esclaten a l’Iran diverses revoltes en favor de l’aiatollà Khomeynî a l’exili

El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova…

Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que…

Fill d’un aiatollà, sostingué el règim de Mosaddeq 1951-53 Cap xiïta de l’Iran 1962, el mateix any s’installà a Qom, on criticà el sistema del xa Deportat per aquest a Turquia 1964, més tard passà a l’Iraq 1965 i França 1978 Des de l’exili conspirà contra la monarquia i fou la figura principal del moviment que la feu caure 1979 El mateix any instaurà a l’Iran la República Islàmica, règim teocràtic que perseguí tota oposició interna, especialment a partir del 1984, que el Partit Republicà Islàmic dominà totalment el parlament Khomeyni maldà posteriorment per estendre la revolució…

Estudià teologia a Qom Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers collaboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic 1980-87 i president de l’Iran 1981-89 El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat

L’assassinat del principal dirigent xiïta de l’Iraq, l’aiatollà Mohammad Sadeq al-Sadr, i dels seus dos fills, que va tenir lloc divendres a Najaf, provoca una onada de manifestacions als principals nuclis de població xiïta de l’Iraq Al-Sadr, que darrerament havia accentuat la seva posició contrària al règim de Saddam Hussein, és el tercer aiatollà mort els darrers mesos a l’Iraq Les revoltes, que continuen els dies següents, provoquen una vintena de morts

El judici per blanqueig de diners de l’aiatollà Isa Qassim –màxima autoritat xiïta del país i líder espiritual del principal grup opositor de Bahrain, Al-Wifaq– va començar al juliol amb l’absència del clergue, que va boicotejar el procés Les autoritats de Bahrain van afirmar que l’aiatollà i els seus ajudants van acumular presumptament i illegalment 10 milions de dòlars que volien utilitzar per a instigar l’agitació social D’altra banda, al gener, Bahrain va trencar relacions diplomàtiques amb l’Iran després de l’atac contra l’ambaixada saudita a Teheran a càrrec de manifestants contra l’…

Proclamació de la República Islàmica a l’Iran, amb l’aiatollà Khomeynî com a cap