Resultats de la cerca

Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls

El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell…

No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols

No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional

Era situada a l’est del poble de Salses Esmentada des del segle XIII, servia una localitat i un castell, enmig d’aiguamolls, els quals eren detinguts a la fi del segle XII per Ermengol de Vernet Sols un lloc dit Sant Joan recorda avui l’emplaçament d’aquesta església i del castell que tenia al costat

Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir 1799, una Oda a la paz 1802 i una Silva en elogio a las nobles artes i també d’una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià

Liderà la campanya de defensa dels aiguamolls de l’Empordà contra els projectes d’urbanització 1976 i fou director del parc natural del mateix nom 1984-98 Dirigí la Fundació Territori i Paisatge, de l’Obra Social Caixa Catalunya 1998-2009 Coordinador, juntament amb Josep del Hoyo i Andrew Elliott del Handbook of the Birds of the World

Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans