Resultats de la cerca

Hom en coneix també una varietat formada per carbassa aixafada, a la qual hom afegeix les farinetes

La capacitat d’absorció és una característica important dels papers assecants i de filtre i de tots els papers per a eixugar, com també dels destinats a l’aïllament elèctric És determinada, en valors relatius, mitjançant aparells que mesuren l’ascensió capillar en el paper, o bé la llargada de la taca produïda per una gota de tinta aixafada pel paper

Té forma aixafada, de pala, i funció primordialment natatòria Generalment són en nombre de cinc parells, bé que en alguns ordres manquen totalment En ordres com els dels cumacis i dels tanaidacis manquen en les femelles, i en els misidacis els mascles i les femelles els tenen diferents en els isòpodes, a més de la funció locomotora els pleopodis tenen funció respiratòria en els eufausiacis, amfípodes i decàpodes, un o dos parells de pleopodis són modificats en òrgans copuladors Les femelles dels decàpodes hi porten els ous després de la posta

Són fòssils característics del Liàsic superior Els gèneres més importants són Harpoceras, Hildoceras, Grammoceras i Ludwigia

La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…

És la inversa de l'escòcia

És emprat per a pintar o estendre altres productes, com vernissos, coles, etc, i per a treure la pols de racons de peces, etc, difícilment accessibles Hi ha pinzells rodons, plans, de punta, etc

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…