Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sanaüja, de 32,99 km 2 , és al NW de la comarca Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs les Cases de la Serra i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda Noguera El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda A ponent el termenal passa pel…

El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica

Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de…

El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall del barranc del…

A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església…

L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, amb 4 700 ha de boscs pinedes i 3 400 ha de matollar i pasturatges El secà 770 ha és destinat a cereals, vinya i olivera el regadiu 138 ha, als conreus associats d’herbacis i arbres fruiters presseguers, pomeres, cereals i hortalisses Hi ha la important central elèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer, al sector SE del terme El 1985 s’hi inaugurà una central nuclear amb una potència elèctrica de 975 MW Restà gairebé despoblat en esdevenir-se l’expulsió dels moriscs La vila 965 h agl 2006 394 m alt és a l’interior d’un meandre del Xúquer, al sud…

Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del s IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…

El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt, i, al S, s’aixeca el puig Llorençà 445 m alt, cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i parallel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat…

El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la població activa treballa en…

Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom utilitza l’aigua de…