Resultats de la cerca

Per damunt seu traspassa l' enxaneta en coronar el castell També rep el nom d' acotxador o cassola

És format pels seus tres últims pisos els dosos, l'aixecador i l'enxaneta

Hom el practica sobre una tarima de 4 m 2 , i els halters emprats són dels de discs, per tal de poder augmentar progressivament el pes a base de l’addició de nous discs En les competicions, els participants es classifiquen segons llur pes fins a 52, de 56, 60, 67,5, 75, 82,5, 90, 100, 110, i més de 110 kg, i disposen de tres intents per a casacun dels dos moviments Aquests són l’arrencada elevació de l’halter sense interrupció des del terra fins a sobre el cap, i els dos temps, que consisteix en la carregada, primera fase en la qual hom aixeca l’halter fins a les espatlles, i la projecció…

Es practica sobre una tarima de 4 m 2 i amb un halter composts per una barra de 2,20 m de llargada i 20 kg de pes per als homes i de 2,10 m i 15 kg per a les dones, als quals es fixen uns discs pels extrems en funció del pes que es vol aconseguir Els discs, de metall o cautxú, segueixen un codi de colors segons el seu pes 25 i 2,5 kg, vermell 20 i 2 kg, blau 15 i 1,5 kg, groc 10 i 1 kg, verd, i 5 i 0,5 kg, blanc En les competicions, els participants es classifiquen per categories segons el seu pes la masculina consta de vuit categories, fins a 56, 62, 69, 77, 85, 94, 105, i més de 105 kg, i…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc…

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…