Resultats de la cerca

Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià

Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera

En cas d’ajeure's durant la fase herbàcia, la floració s’esdevé en condicions defectuoses si l’accident té lloc passada la fecundació de les flors, la granada s’esdevé anormalment i com a conseqüència els grans resten petits i mal conformats En qualsevol cas la sega o la recollecció resulten dificultoses Les causes que provoquen l’ajagut poden ésser desequilibris nutritius, sembres excessivament espesses, pluges persistents i vents Un excés de nitrogen al terreny en relació amb el fòsfor i el potassi comporta un gran creixement dels cereals, però llurs teixits són dèbils i predisposats a l’…

Destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior

Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears

Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa

Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània

Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…

Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània