Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
anturi
Anturi
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes tropicals americanes, de la família de les aràcies, que comprèn més de mig miler d’espècies herbàcies o enfiladisses, algunes de les quals són conreades com a plantes ornamentals per la bellesa de llurs fulles o de llurs espates, de colors vius.
L’ anturi lanceolat A scherzerianum , família de les aràcies ateny els 50 cm d’alçada i presenta espates florals d’un color vermell intens que duren setmanes Les espates poden aparèixer tot l’any L’ anturi sagitat A andreanum , família de les aràcies, d’uns 60 cm d’alçada, té les fulles cordiformes, allargades de color verd viu i lluent, i espates florals blanques, roses o vermelloses
poa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.
Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total
amaril·lis
Amaril·lis (Amaryllis belladonna)
quanwei (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, originàries de l’Àfrica austral, emprades com a ornamentals.
Presenten flors grans de color rosa, vermell o lila, sovint amb pètals suaument ratllats de colors contrastats, que apareixen abans que les fulles s’hagin format completament Els peduncles poden superar els 65 cm d’alçada
dimorfoteca
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, pròpies del sud d’Àfrica, dues espècies del qual, D.sinuata i D.pluvialis, són plantades als jardins.
Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies
forma biològica
1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
CRaunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
faneròfit
Botànica
Planta amb les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l’any, situades a més de 25 cm de terra.
Els faneròfits constitueixen una de les formes biològiques de Raunkiaer i, segons l’alçada, hom els classifica en nanofaneròfits fins a 2 m, microfaneròfits de 2 a 8 m, mesofaneròfits de 8 a 30 m i megafaneròfits més de 30 m
verònica
Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
caragana
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades de raquis sovint acabat en espina, estípules molt sovint transformades en espines, i flors generalment grogues.
Originàries de la zona estepicodesèrtica que va de la Rússia meridional a la Xina, són conreades com a plantes ornamentals, per a fer tanques L’espècie més coneguda és C arborescens, de Sibèria i la Manxúria, d’uns 6 m d’alçada Hom l’anomena també acàcia de Rússia