Resultats de la cerca

Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció…

Fill d’un pastor, començà a cantar al cor de la parròquia Graduat en psicologia, començà a exercir com a assistent social, però aviat es dedicà a la música, actuant en clubs de la costa oest dels Estats Units A mitjan anys seixanta enregistrà un primer disc, que passà desapercebut, i no fou fins el 1975 que amb We Got By , aconseguí reconeixement, que cresqué amb Glow 1976, Look to the Rainbow 1977, Breakin’ Away 1981 i L is for Lover  1986 L’any 1977 feu la seva primera gira mundial Durant la dècada dels vuitanta esdevingué una figura del pop i del rhythm-and-blues , i guanyà un…

En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn

Usat especialment en obres reexpositives com ara l' aria da capo

Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació

S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons…

Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva…

La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la…