Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
estany
© Xevi Varela
Geografia
Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els estanys litorals es formen…
barraca
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…