Resultats de la cerca

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Edità, a la seva ciutat nadiua, “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” Alcalde de Manresa 1869, publicà, entre altres estudis de divulgació, els erudits Ensayos históricos sobre Manresa 1836 i 1882 i Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa 1837

Llicenciat en dret, collaborà a El Universo , de Madrid A Borriana fou alcalde i contribuí en l’organització del Sindicat de Regs i de la Policia Rural Amb Estanislau Alberola publicà un Refraner valencià 1928, prou ric Fou autor de nombrosos poemes en català, apareguts a revistes valencianes

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí “El Barcelonés” 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó i Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

Alcalde de la Bisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de La Bisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i La Bisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt

Llicenciat en dret, collaborà a “El Universo”, de Madrid Fou alcalde de Borriana Amb Estanislau ↑ Alberola , publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927

Es doctorà en dret a Cervera, el 1829 El 1837 fou diputat a corts i, entre el 1865 i el 1868, alcalde i promotor fiscal d’Olot Practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau, de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant, escrit en català “sicut sonat”

El cognom apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera 1866, Les caramelles o una vara de justícia sd i Lo rei tranquil , amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887 El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946