Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aldosteronisme
Patologia humana
Conjunt de trastorns provocats per una secreció massa abundant d’aldosterona, que és acompanyada d’una retenció de sodi i d’una eliminació excessiva de potassi.
aldosteronisme secundari
Patologia humana
Síndrome deguda a l’augment de la producció suprarenal d’aldosterona en resposta a un estímul exterior a les suprarenals.
Es presenta en disminucions de flux sanguini per disminució de sang total hemorràgia, deshidratació, per disminució de sang útil insuficiència cardíaca, cirrosi o per estenosi de l’artèria renal La simptomatologia és com la de l’aldosteronisme primari
aldosteronisme primari
Patologia humana
Síndrome atribuïda a la formació excessiva d’aldosterona com a conseqüència d’una lesió tumoral (adenoma, carcinoma) o hiperplàsia de l’escorça suprarenal.
L’estímul per a la producció excessiva d’aldosterona és a la suprarenal mateixa Es caracteritza per la presència d’hipertensió arterial diastòlica, poliúria resistent al tractament amb hormona antidiürètica, feblesa muscular i alcalosi hipopotassèmica S'anomena també síndrome de Conn
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’aldosterona és…
Josep Garcia i Llauradó
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina…