Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Honori II
Cristianisme
Nom que adoptà Càdalo en ésser elegit papa (1061-72) per l’emperadriu Agnès, enfront del papa legítim, Alexandre II.
S'apoderà de Roma 1062, però, abandonat pels prínceps alemanys 1064, morí en l’oblit
Albert de Buxhövden
Cristianisme
Prelat i missioner alemany.
El 1198 esdevingué bisbe de Letònia Dos anys més tard, amb la protecció d’Innocenci III, fundà Riga i la poblà amb alemanys Per protegir el cristianisme a Estònia, Livònia i Letònia, obtingué del papa la fundació de la Milícia de Crist, orde anomenat popularment dels cavallers portaespasa 1204
Joseph Hubert Reinkens
Cristianisme
Eclesiàstic alemany, primer bisbe dels vellcatòlics (1873-96).
S'oposà al dogma de la infallibilitat papal Über die päpstliche Unfehlbarkeit 'Sobre la infallibilitat papal’, 1870, trencà amb Roma 1870 i fou excomunicat 1872 Aglutinà els vellcatòlics alemanys, holandesos i suïssos i afermà canònicament la successió apostòlica per a llurs bisbes en ésser ordenat com el primer d’ells pel bisbe d’Utrecht vellcatòlic
revivalism
Cristianisme
Conjunt de moviments de massa, de tipus místic, encapçalats per algunes Esglésies o grups protestants per ‘revitalitzar’ la fe i l’entusiasme i guanyar nous fidels, en els moments de decaïment.
Els més remarcables foren iniciats als s XVI, XVII i XVIII, pels baptistes, els puritans i els pietistes alemanys Als s XIX i XX, a diverses ciutats d’Amèrica i la Gran Bretanya, fou encoratjat pel metodisme, sobretot sota Wesleys, GWhitefield, etc Alguns grups, com l'Exèrcit de Salvació, n'han fet l’element central de llur culte
Joseph Denifle
Cristianisme
Historiador de l’Església austríac.
Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques
Guadall
Cristianisme
Bisbe intrús de Vic (972-998).
Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir,…
anabaptista
Cristianisme
Cristià que nega l’eficàcia del baptisme administrat als infants abans de l’ús de raó i exigeix de rebatejar els adults que foren batejats de petits.
Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal comunitat de béns,…
modernisme
Cristianisme
Terme col·lectiu per a designar la crisi religiosa que marcà l’inici del segle XX i que apareix per primera vegada en l’encíclica Pascendi com a denominació comuna a una sèrie d’errors.
Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou…