Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alfàbia
Possessió del terme municipal de Bunyola, situada en una vall, al SW de la serra d’Alfàbia
, sota el coll de Sóller.
Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits posteriors i…
serra d’Alfàbia
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la serra de Tramuntana, a Mallorca, entre Sóller (al N) i Bunyola i Orient (al S), es Teix (a l’W) i l’Ofre (a l’E), amb una altitud màxima de 1 068 m.
Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa
Bunyola
Municipi
Municipi de Mallorca, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de…
puig d’Ofre
Cim
Cim (1 090 m) de la serra de Tramuntana (Mallorca), a l’extrem del pla del Cúber, al SW del municipi d’Escorca, entre els de Sóller i de Bunyola.
El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre 890 m alt a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia
Coanegra
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca), de població disseminada, esmentat encara com a caseria al s XIX.
Situat al comellar de Coanegra , vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins dels termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra , que aflueix, per l’esquerra, al torrent Gros
s’Alqueria d’Avall
Possessió del terme municipal de Bunyola (Mallorca), prop de la d’Alfàbia.
coll de Sóller
Depressió de la serra d’Alfàbia (Mallorca), dins el terme de Bunyola, per on passa la carretera de Palma a Sóller.
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la…
s’Arrom
Possessió del municipi de Bunyola (Mallorca), al sector del terme situat al vessant septentrional de la serra d’Alfàbia, sobre mateix de la ciutat de Sóller.
serra de Tramuntana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…