Resultats de la cerca

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament

El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel…

Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…

És autor de l' Arba'à Turim ‘Les quatre fileres’, compendi del material jurídic del Talmud, notable per tal com recull els costums que l’autor havia observat entre les comunitats jueves als diversos països que havia visitat

De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se després d’una…

El 1406 era conseller de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries

Obtingué d’aquests el nomenament per a càrrecs de l’aljama de Mallorca Rebé el baptisme durant els avalots del 1391 i pogué emigrar a Bugia, des d’on sembla que emprengué un viatge a Terra Santa

Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…

Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera 1375