Resultats de la cerca

El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris…

També s’anomena alteració en boles

És una alteració de les roques amb sílice i alúmina especialment activa en climes plujosos, caracteritzada per un empobriment en cations calci, potassi, sodi, ferro que va transformant la roca en caolinita

Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana

Les raons que faciliten aquesta activitat erosiva, i ensems l’evacuació dels sòls i residus acumulats anteriorment, poden ésser d’origen climàtic, tectònic o antròpic En realitat representa la ruptura d’un equilibri anterior —la biostàsia — en què el mantell vegetal permetia l’alteració i acumulació in situ dels materials i tenia, en certa manera, una funció protectora

Els jaciments minerals són anomenats primaris si els minerals han estat formats juntament amb la roca que els conté, i secundaris si són produïts per alteració dels primaris Entre els jaciments primaris cal esmentar el filó, i entre els secundaris, els d'alluvió Un tipus de jaciment d’una importància especial des del punt de vista econòmic és el jaciment petrolífer petroli

És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…

És integrat fonamentalment per rutil, en cristalls molt petits

En l’horitzó A, sota l’humus hi ha una capa blanquinosa formada per argiles alterades per acció dels àcids húmics, i en l’horitzó B s’acumulen els productes d’aquesta alteració Els dos tipus més característics són els podzols fèrrics , formats en boscs de coníferes i en condicions molt humides, amb humus fibrós i amb l’horitzó B vermellós per acumulació de sesquiòxids, i els podzols húmics , desenvolupats en brugueres i en condicions d’humitat baixa, amb humus pulverulent i amb l’horitzó B negrós, enriquit en sesquiòxids i en composts húmics Els podzols ocupen grans extensions a…