Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
corredora
Tecnologia
Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.
Normalment és una peça que es desplaça per la paret del cilindre i té uns treps, disposats de manera que en el moment oportú donen sortida als gasos d’escapament i a l’admissió de la mescla pels indrets adequats La distribució per corredora té l’inconvenient, respecte a les vàlvules, que no proporciona un tancament tan perfecte i té més fregament, la qual cosa n'augmenta l’escalfament i en disminueix el rendiment mecànic, raó per la qual actualment ha quedat en desús
compressor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a transportar un gas o un vapor des d’un punt, a baixa pressió, a un altre on la pressió és més elevada; també màquina per a elevar la pressió d’un gas o vapor.
La relació de compressió és la que hi ha entre la baixa pressió a l’entrada i l’alta pressió a la sortida del compressor Si la relació de compressió és elevada, hi ha economia de la potència necessària efectuant el procés en dues o més etapes amb refredament intermedi, és a dir, comprimint el fluid a una pressió inferior a la final i refredant-lo a continuació, abans de començar un nou procés de compressió que el portarà a una pressió més gran, i així successivament fins a aconseguir la pressió final desitjada La compressió per etapes es fa per obtenir altes pressions, emprant o no el…
motor
Tecnologia
Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).
Inicialment hom els classifica en tèrmics o atèrmics , segons que sigui utilitzada o no l’energia calorífica en alguna de les etapes de transformació de l’energia inicial en energia mecànica Els motors atèrmics , en funció de l’element que forneix l’energia, poden ésser hidràulics impulsats per un líquid a una alta pressió o a una gran velocitat, pneumàtics moguts per aire comprimit, eòlics o aeromotors aeromotor que aprofiten l’energia del vent i elèctrics motor elèctric que transformen l’energia elèctrica també són motors atèrmics els que poden transformar l’energia mecànica emmagatzemada…
màquina frigorífica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina apta per a produir fred, generalment mitjançant l’evaporació d’un líquid.
Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…
cambra de combustió
Tecnologia
Recinte d’un motor
on és efectuada la combustió.
En els motors alternatius ocupa el volum del cilindre comprès entre la culata i el pistó situat al punt mort superior En els d’encesa per guspira, la seva forma és determinada per la necessitat d’obtenir una bona turbulència i pel fet d’evitar al màxim el perill de detonació mitjançant el refredament de la part de mescla més allunyada de la bugia i la disposició adequada d’aquesta a la cambra, generalment prop de la vàlvula d’escapament La forma de la cambra de combustió també depèn de la disposició de les vàlvules laterals o a la culata En els motors d’encesa per compressió la…
compressió
Tecnologia
Temps del cicle del motor en els motors alternatius, en el qual el pistó comprimeix la mescla (motors d’encesa per guspira) o l’aire (motors d’encesa per compressió).
En els turboreactors, la compressió de l’aire és feta per un compressor centrífug
cigonyal
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació (motors d’explosió, per exemple), o viceversa (premses mecàniques excèntriques).
També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els monyons…
aspiració
Tecnologia
En els motors tèrmics alternatius, acció d’aspirar l’aire (motor dièsel) o la mescla combustible (motor d’explosió), cap a l’interior del cilindre, per l’efecte de succió que provoquen les embolades dels pistons.
injecció
Tecnologia
Sistema d’alimentació dels motors alternatius de combustió interna que consisteix a injectar la quantitat adequada de combustible directament dins la cambra de combustió ( injecció directa
) o a l’entrada del cilindre, prop de la vàlvula d’admissió ( injecció indirecta
).
La injecció directa és emprada als motors d’encesa per compressió els motors d’encesa per guspira poden emprar tots dos sistemes, bé que és més corrent l’ús del carburador Consta d’una bomba d’injecció que pren el combustible directament del dipòsit o bé és alimentada per una bomba de baixa pressió, i que introdueix el combustible en el cilindre per mitjà de l' injector Si la bomba és d’èmbol únic hom ha d’installar, entre la bomba i els injectors, un distribuïdor de combustible En alguns casos la bomba i l’injector són reunits en un sol dispositiu, l' injector bomba , alimentat per una…
fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre de fre, les…