Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
baixamar
Geografia
Altura mínima de la marea en un dia qualsevol.
L’altura de la baixamar és calculada d’acord amb la fórmula N m — Cu N m essent el nivell mitjà, C el coeficient de la marea i u la unitat d’altura
Pascual Durà Muñoz
Pesca esportiva
Pescador especialitzat en la modalitat de pesca d’altura.
Com a patró de la seva embarcació Audaz , esdevingué una referència de la pesca d’altura en la modalitat de curricà la dècada de 2000 Aconseguí la medalla de bronze en la primera edició de la Copa del Rei de pesca d’altura el 1999 L’any 2000 aconseguí l’argent i el 2003 l’or en la mateixa competició A la Copa d’Espanya aconseguí l’or el 2006 i l’argent el 2009 El 2005 guanyà el bronze al Campionat d’Europa de pesca d’altura amb curricà L’any següent guanyà l’or al Campionat del Món de l’especialitat per equips, i el 2008 l’or al Campionat del Món de…
Manuel Durà Muñoz
Pesca esportiva
Pescador especialitzat en la modalitat de pesca d’altura.
El 1999 aconseguí la medalla de bronze en la primera edició de la Copa del Rei de pesca d’altura En la mateixa competició, guanyà la medalla d’argent 2000 i l’or 2003 A la Copa d’Espanya aconseguí l’or 2006 i l’argent 2009 Aconseguí el bronze al Campionat d’Europa de pesca d’altura amb curricà 2005 i l’or al Campionat del Món per equips 2006 El 2008 aconseguí l’or al Campionat del Món de clubs de pesca amb curricà amb el Club de Pesca Mar Sport d’Arenys de Mar
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra…
Joan Carles Garcia Saban
Pesca esportiva
Pescador de la modalitat de pesca d’altura.
Guanyà la medalla d’argent 2009 amb l’embarcació Arco de Darwin del Club de Pesca el Masnou en el Campionat del Món de clubs de pesca d’altura També fou medalla de bronze 2009 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món
circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
ballesta
Astronomia
Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres.
Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants
sostre
Transports
Altura màxima que pot assolir una aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina