Resultats de la cerca

És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques amb sílice i…

L’hàbit és tabular, en cristalls trapezoidals Té color blanc i esclat de vidre amb una duresa 4-3 i una densitat 2,2 Pertany al grup de les zeolites Hom en troba a les cavitats de les roques basàltiques

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana

Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Normalment hom el troba en masses columnars o fibroses De color blau, violat o rosa, té una duresa de 7 i una densitat de 3,3 a 3,4 Mineral escàs i poc corrent, es dóna en roques metamòrfiques riques en alumini i també en les pegmatites És emprat en la fabricació de porcellana per a bugies de motors

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Pertany al subgrup dels nesosilicats Normalment es presenta en masses grollerament prismàtiques o finament fibroses La seva duresa és de 7 i la seva densitat de 3,24 Té un esclat de vidre i de vegades sedós en les varietats fibroses És de color blanc, de vegades verdós Es forma a les roques riques en alumini i en circumstàncies d’alt grau de metamorfisme regional es troba en els esquists i gneis

Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska

Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de…