Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
aluminotèrmia
Tecnologia
Procés d’obtenció de metalls a partir de llurs òxids o sulfurs, per acció de l’alumini.
El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es diposita al…
ferrovanadi
Tecnologia
Aliatge de ferro i vanadi (55 a 82% de V) emprat en la fabricació d’acers de tall ràpid, acers laminats i per a molles.
Hom l’obté per aluminotèrmia a partir de l’òxid de vanadi
ferrotungstè
Tecnologia
Aliatge de ferro i tungstè (75 a 85% de W) emprat en l’estabilització dels carburs per fixació de carboni, per a millorar els resultats del tremp dels acers i per a l’obtenció d’acers de tall ràpid.
Hom l’obté per aluminotèrmia de l’òxid de tungstè o en forn elèctric
ferromolibdè
Tecnologia
Aliatge de ferro i molibdè (58 a 75% de Mo) emprat en la fabricació d’acers d’alt tremp, acer inoxidable i acers refractaris i també en certs acers de tall ràpid.
Hom l’obté per aluminotèrmia o silicotèrmia de l’òxid de molibdè produït per torratge del sulfur de molibdè
metal·lotèrmia
Tecnologia
Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè
ferrotitani
Tecnologia
Aliatge de ferro i titani (28 a 75% de Ti) emprat en l’obtenció d’acers especials, d’aliatges lleugers i com a desoxidant.
Per a aquesta darrera finalitat hom l’obté en alt forn per a l’obtenció d’aliatges hom empra el ferrotitani produït per aluminotèrmia o silicotèrmia, el qual té un percentatge de C inferior a 0,16 Emprat en petites quantitats < 0,3% de ferrotitani produeix una disminució de les dimensions del gra
alumini en pols
Química
Pólvores d’alumini sovint d’extrema finor, de color gris brillant i de forma laminar.
Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en…
termita
Tecnologia
Mescla pulverulenta d’alumini (75%) i d’òxid de ferro (25%), emprada en aluminotèrmia i per a soldar.
crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s
i p
de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n'…
manganès
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VII B de la taula periòdica, juntament amb el reni i el tecneci.
Propietats físiques del manganès Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n'hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són la hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o…