Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
asèptic | asèptica
Medicina
Dit de l’ambient, l’instrument quirúrgic, la ferida, la roba, etc, esterilitzats.
oxigenoteràpia
Medicina
Aportament per via inhalatòria, amb finalitats terapèutiques, d’aire enriquit amb oxigen.
L’anomenada oxigenoteràpia hiperbàrica és un tractament que consisteix a sotmetre el malalt a un ambient amb pressió superior a l’atmosfèrica És útil en l’embolisme gasós, intoxicació per monòxid de carboni, inhalació de fums tòxics i gangrena gasosa, entre d’altres
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
asèpsia
Medicina
Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom realitza treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc).
En el cas de les intervencions quirúrgiques, tant l’instrumental com la vestimenta dels qui hi intervenen han d’ésser curosament esterilitzats mitjançant mètodes tèrmics, agents antisèptics, etc esterilització les sales on hom efectua la intervenció també han d’ésser esterilitzades, i per aconseguir-ho hom sol recórrer a la injecció continuada d’aire filtrat i estèril o bé a l’acció d’algun agent germicida En un ambient hospitalari, el coneixement microbiològic dels gèrmens habituals a cadascuna de les dependències és tan important com l’asèpsia, per tal com poden ésser causa de…
metabolisme basal
Biologia
Medicina
Quantitat de calor, expressada en calories/gram, que un organisme ajagut, dejú des de dotze hores abans, vestit i en ambient tebi, desprèn en una hora per metre quadrat de superfície.
És el valor de les combustions d’una persona en les condicions de mínimes despeses materials i energètiques El metabolisme basal defineix el consum mínim d’energia per a mantenir les funcions vegetatives
epidemiologia
Medicina
Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que amenacen la salut de l’home.
A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…
Hipòcrates
Medicina
Metge grec.
Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…
Metges Internacionals per la Prevenció de la Guerra Nuclear
Medicina
Organització internacional no governamental fundada el 1980 per un grup de metges soviètics i nord-americans amb la finalitat d’alertar de les conseqüències de la guerra nuclear en la salut humana i el medi ambient.
Propugna la supressió de l’armament de destrucció massiva, l’abolició del tràfic d’armes, la resolució no violenta dels conflictes, la inversió de les despeses militars per a cobrir les necessitats alimentàries i sanitàries dels països pobres i la cooperació internacional en qüestions mediambientals És representada en més de 80 països El 1985 rebé el premi Nobel de la pau
Ramon Gomis i de Barbarà
Teatre
Medicina
Literatura catalana
Metge endocrinòleg, dramaturg i escriptor.
Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…
,