Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ferromagnèsic | ferromagnèsica
Mineralogia i petrografia
Dit d’un mineral que conté ferro i magnesi com a cations principals.
Són ferromagnèsics les miques, els amfíbols, els piroxeus i les olivines
inosilicat
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels minerals de la classe dels silicats que presenta una estructura constituïda per tetràedres de (SiO4)4 - formant cadenes de longitud teòricament indefinida unides per cations.
Hom els subdivideix en piroxens piroxè, de cadena simple, i en amfíbols amfíbol, de cadena doble
fonolita
fonolita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que té l’origen en el magma de les sienites nefelíniques; és compacta i d’un color gris blavós o gris verdós.
Es parteix fàcilment en plaques Pot tenir fenocristalls formats per feldespats alcalins i feldespatoides, amb amfíbols i piroxens
anauxita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alúmina hidratat, Al2O3(SiO2)3·2H2O, del grup dels caolins.
Més ric en SiO 2 que la caolinita i veí de l’halloysita És producte d’alteració dels piroxens i dels amfíbols
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…
ultramàfic | ultramàfica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies o metamòrfiques de composició química ultrabàsica i constituïdes majoritàriament (més del 90%) per minerals ferromagnesians.
Com a minerals característics de les roques ultramàfiques hi ha l’olivina, els piroxens i els amfíbols Les roques ultramàfiques es donen en ambients continentals, associades amb gabres, i en complexos ofiolítics
domita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia efusiva, de formació recent (terciària i quaternària), de la família de les traquites
.
És molt àcida més d’un 70% de sílice, de colors clars, rica en sanidina i també en tridimita varietat de quars formada per sobre dels 870°C Hom hi troba també biotita, amfíbols i piroxens
diabasa
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva constituïda per labradorita (feldespats) i piroxens, principalment.
És anomenada també dolerita Les diabases contenen també amfíbols, olivina i òxids de ferro i són pobres en sílice Són denses 2,8 a 3,3, resistents i s’empren per a empedrar carrers Es presenta en capes de gran extensió i en filons
hornblenda
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat molt complex, (Ca,Na,K)2 - 3 (Mg,Fe,Fe+ 3,Al)5 Si6(Si,Al)2 O2 2(OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és prismàtic, de secció transversa hexagonal, i també en masses i grans irregulars De color verd, marró fosc o negre i esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 3,3-4 Pertany al grup dels amfíbols
gneis
gneis
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca viada formada per metamorfisme regional.
Segons el seu origen, pot ésser paragneis , que deriva de roques sedimentàries i ortogneis , que deriva de roques magmàtiques Les vies són fosques i compostes per miques i/o amfíbols i bandes clares i granuloses formades per quars i feldespats El gra és de dimensions mitjanes o grosses