Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Henri Frédéric Amiel
Literatura francesa
Escriptor suís de llengua francesa.
Estudià a Ginebra i a Berlín Fou professor d’estètica 1849 i filosofia 1854 a l’acadèmia —posteriorment universitat— de Ginebra Publicà traduccions, assaigs i reculls de poemes, però hom el recorda sobretot pels fragments coneguts del Diari íntim , que començà a escriure el 1847 després d’un primer intent el 1839 i que continuà regularment fins pocs dies abans de la seva mort Hi respon a les sollicitacions que el seu esperit rep d’arreu, trobant en cada lectura, cada feina i cada encontre d’una vida retreta, l’ocasió d’explorar uns punts de vista i de lliurar-se a l’exercitació d’aquella…
Salvador Albert i Pey
Literatura
Política
Teatre
Poeta, assagista, autor teatral i polític.
Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, etc de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès
Salvador Albert i Pey
Literatura catalana
Poeta, assagista, autor teatral i polític.
Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació
diari
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…
Gregorio Marañón y Posadillo
Historiografia
Metge, historiador i assagista castellà.
Estudià medicina a Madrid, on després 1931 fou catedràtic d’endocrinologia Amb José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala constituí l’Agrupación al Servicio de la República S'exilià a París durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra científica aportà a la sexologia observacions clíniques —avui força superades— sobre sexomorfologia, anomalies dels caràcters sexuals, enfocaments endocrinològics i, principalment, sobre la intersexualitat D’entre les seves obres científiques cal esmentar Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición 1914, Don Juan 1940, Tres ensayos…
Jodie Foster
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R…
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…
,
Richard Gere
Kojoku | Dreamstime.com
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Es graduà en filosofia a la Universitat de Massachusetts d’Amherst, però el 1969 abandonà els estudis per a emprendre la carrera d’actor Després d’una breu experiència teatral interpretà petits papers en films juvenils Destacà amb Looking for Mr Goodbar 1977, R Brooks, Days of Heaven 1978, T Malick i Bloodbrothers 1978, R Mulligan, però obtingué el definitiu pas a la popularitat gràcies al seu paper a Yanks 1978, de J Schlesinger Convertit en un nou sex symbol , protagonitzà American Gigolo 1979, P Schrader, An Officer and a Gentleman 1982, T Hackford, Breathless 1982, J McBride, Cotton Club…
Gregorio Marañón y Posadillo
Historiografia catalana
Metge, historiador, assagista i polític.
Estudià medicina a Madrid, on fou metge personal d’Alfons XIII, catedràtic d’endocrinologia 1931 i reputat especialista i investigador Prestigiós liberal, fou impulsor i dirigent de l’Agrupación al Servicio de la República 1931, per la qual fou diputat a les corts constituents de la Segona República Fou collaborador habitual del diari El Sol Durant el període republicà inicialment adoptà una posició favorable a l’Estatut de Catalunya, i el 1933 fou designat pel govern per a integrar el patronat que havia de regir el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona Amb una ideologia cada cop…
Sigourney Weaver
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Susan Alexandra Weaver.
Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982, Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…