Resultats de la cerca

Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501

En la categoria de menors de quinze anys fou campió de Catalunya i d’Espanya els anys 1998 i 1999 en la modalitat d’espasa Amb la selecció espanyola, participà en els Mundials de South Bend Estats Units, el 2000, i Gdan´sk Polònia, com també en la Copa del Món júnior de Ponte de Sor Portugal, on aconseguí la medalla de bronze

Fou campió d’Espanya per equips en la categoria de menors de disset anys 2001 i vint anys 2003 com a membre del club Sala d’Armes de Montjuïc Participà amb la selecció espanyola en el Mundial júnior i cadet de Trapani Itàlia

Mestre d’obres de professió, fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborà a Lo Gai Saber , La Gramalla , La Renaixença —on fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franch —, La Revista Literària , etc Premiat diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, la seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular

Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya, que celebrà amb poemes, i collaborà, entre altres publicacions, a “La Gramalla”, “Lo Gai Saber”, “Revista Literària” i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a “Lectura Popular” 1915

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…

Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet…

Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l' Aritmetica et geometria de TBradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus València 1503

Publicà obres en català, com Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis 1499, Sinonima, de Jeroni Amiguet 1502, Coples noves de la Verge Maria ~1515, i en castellà, entre les quals l’obra que li donà més fama, el Cancionero general d' Hernando del Castillo

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503