Resultats de la cerca

De família originària de Kiš Samarcanda, visqué tota la vida a l’Índia És autor de tres divans intitulats segons l’edat del poeta Poemes d’adolescència 1272, Poemes de maduresa 1284 i Poemes de vellesa 1293, a més d’uns Gazaliyyāt ‘Poemes lírics’ i de diverses obres històriques, com el maṯnawī Tughluq Nāma, que tracta de la victòria de Ghīyās al-Dīn Tughluq sobre Khosrow Khan 1320

A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu executar 933…

Emigrà a Israel el 1937 La seva poesia trenca amb els corrents simbolistes i heroics de la generació precedent, i introdueix en la poesia hebrea el to personal, la inquisició existencial i l’espontaneïtat Alguns dels seus reculls poètics són Kěḥulim wa-adumin ‘Blaus i roigs’, 1963, Qetaf ‘Bàlsam’, 1971 i Ayalà ešlaḥ otakh ‘Gasela, t'aviaré’, 1972 Li foren atorgats nombrosos premis literaris com ara el Šlonski 1961, el Bialik 1971 i el premi Israel 1981

Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…

Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau amb el seu veí…