Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
auxiliar
Matemàtiques
Dit de l’equació, condició, axioma, etc. que completa o amplia la situació inicial.
James Stirling
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
Estudià l’obra de Newton, que amplià Lineae Tertii Ordinis Neutonianae , 1717, en 8 volums, i féu diverses aportacions al càlcul infinitesimal i a les sèries infinites, com la coneguda fórmula sobre les factorials que duu el seu nom
Nicòmac de Gerasa
Matemàtiques
Matemàtic grec.
El seu llibre Introducció a l’aritmètica , d’inspiració pitagòrica, fou considerat durant tota l’edat mitjana un dels més típics representants de la ciència grega Escriví també un Manual d’harmònica , que tingué una àmplia difusió dins el món medieval
Nathaniel Bowditch
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom nord-americà.
El 1799 preparà la primera edició americana de The Practical Navigator de JH Moore, obra que revisà i amplià sota el títol de New American Practical Navigator 1802, llibre molt difós entre els navegants Traduí i publicà el Traité de la mécanique céleste de Laplace
mètode dels elements finits
Matemàtiques
Mètode numèric per a resoldre problemes d’equacions diferencials en derivades parcials.
Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la geometria del…
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790
Diofant d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria analítica, la teoria…
Claude Elwood Shannon
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…
Lars Hörmander
© Wolf Foundation
Matemàtiques
Matemàtic suec.
Graduat a la Universitat de Lund 1948, on tingué com a mestre Marcel Riesz, hi obtingué el doctorat l’any 1955 Posteriorment exercí la docència i la investigació a les universitats d’Estocolm, Stanford i Princeton Retornà a la Universitat de Lund l’any 1986, on es retirà deu anys després i en rebé el títol de professor emèrit La seva recerca se centrà en el camp de les equacions diferencials parcials i desenvolupà una teoria general dels operadors diferencials que constitueix la base de la teoria de les equacions amb derivades parcials, per la qual rebé l’any 1962 la medalla Fields Publicà…
Nadal Batle i Nicolau
Matemàtiques
Matemàtic.
Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’Estalvis de…