Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
wintergreen
Botànica
Farmàcia
Petit arbust, de la família de les ericàcies, propi de l’Amèrica del Nord.
Conté un glucòsid del salicilat de metil que, en una proporció del 90%, és present en l' essència de wintergreen , que hom extreu d’aquesta planta i que hom empra en forma de loció com a antireumàtic analgèsic
noscapina
Farmàcia
Alcaloide de l’opi, que en conté un 3-10%, amb nucli isoquinoleínic.
Havia estat emprat com a analgèsic i hipnòtic, però té més aviat una acció antiespasmòdica Actualment és emprat en substitució de la codeïna com a antitussigen sense efectes secundaris El seu clorhidrat i el seu sulfat són solubles en aigua
diflunisal
Farmàcia
Química
Derivat de l’àcid acetilsalicílic.
És un sòlid cristallí que es fon a 210-211°C Administrat per via oral aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores i és eliminat per l’orina en un 95% Hom l’empra com a antiinflamatori, analgèsic i antipirètic
eugenol
Química
Líquid oliós incolor o feblement groguenc, de forta olor de clavell, que es fon a 255°C.
Hom l’obté de l’oli essencial de clavell, del pebre, la canyella i el sassafràs Insoluble en aigua, és soluble en alcohol, èter i cloroform És emprat en perfumeria, en la síntesi de la vanillina i en odontologia, com a antisèptic i analgèsic
ergotamina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut.
Actua com a estimulant de la musculatura llisa de l’úter, sense afectar la d’altres òrgans, per la qual cosa és emprada en veterinària com a oxitòcic En forma de tartrat hom l’empra com a analgèsic vasoconstrictor en el guariment de les migranyes
acetofenetidina
©
Farmàcia
Química
Èter aromàtic.
Substància molt poc soluble en aigua, però soluble en els dissolvents orgànics Té el punt de fusió a 134-135 ℃ Hom l’obté acetilant la p -fenetidina amb àcid acètic glacial o bé tractant amb bromur d’etil el p -acetaminofenol És utilitzada com a antipirètic, analgèsic i sedant Pot donar reaccions tòxiques Ha estat considerada substància cancerígena
làudan
Farmàcia
Extret d’opi compost.
El làudan de Sydenham , a més de l’extret alcohòlic de l’opi, conté tintura de safrà i essències de canyella i clau Fou molt emprat al s XIX com a analgèsic El làudan de Rousseau és fet amb opi, mel i llevat de cervesa Després de fermentar, hom el concentra en bany maria fins que 1 g conté 0,25 g d’opi
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
acetanilida
©
Química
Derivat de l’anilina.
Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d' antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics
teoria de la porta d’entrada
Medicina
Teoria sobre la transmissió del dolor formulada l’any 1965 pel psicòleg canadenc Ronald Melzack i el neurofisiòleg britànic Patrick Wall.
Segons Melzack i Wall, les percepcions del sistema nerviós, principalment la del dolor, no depenen únicament de l’estimulació perifèrica i de la seva transmissió, sinó que hi ha sistemes propis de modulació medullar que hi influeixen La transmissió de la sensació dolorosa a l’encèfal a través de fibres aferents primes es pot inhibir per l’acció de l’estimulació de fibres gruixudes, que són les que transmeten la sensació del tacte, de tal manera que es pot provocar una mena de ‘porta’ que bloqui l’ascens del dolor La teoria de la porta d’entrada fomentà l’aparició de noves tècniques…