Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
sentit antihorari
Física
Sentit de rotació contrari al del gir de les agulles del rellotge.
En física hom l’anomena sentit directe
décrochement
Geologia
Falla subvertical on la component de desplaçament principal és horitzontal.
Pot ésser dextrogir gir en el sentit de les busques del rellotge o levogir en el sentit antihorari
quadrant
Matemàtiques
Cadascuna de les quatre parts en què un pla és dividit per dos eixos de coordenades rectangulars.
Són anomenats primer, segon, tercer i quart quadrant , prenent com a primer el superior de la dreta i comptant-los en el sentit antihorari
acceleració de Coriolis
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de Coriolis o força…
vorticitat
Meteorologia
Física
Magnitud que mesura el moviment de rotació de les partícules d’un fluid.
És utilitzada en la dinàmica de fluids Es considera que un fluid té vorticitat positiva quan el moviment és ciclònic sentit antihorari a l’hemisferinord i el contrari a l’hemisferi sud i vorticitat negativa quan és moviment anticiclònic moviment horari a l’hemisferinord i el contrari al sud En fluids geofísics com és l’oceà, la vorticitat planetària es defineix per f=2Ω sin α, on α és la latitud
gir oceànic
Geografia
Sistema de corrents de gran escala amb certa tendència circular.
En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferinord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds…
disc magnetoòptic
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica dels sistemes d’enregistrament repetible i de lectura de dades i senyals en un disc magnètic que combinen mètodes òptics i magnètics.
La informació va en un suport de caràcter magnètic, però el dispositiu que la llegeix és un làser La lectura es basa en una propietat del camp magnètic segons la seva polaritat, aquest camp fa girar el pla de polarització d’una llum polaritzada, en sentit horari o bé antihorari El grup lector capta, doncs, la llum reflectida pel disc, com en els sistemes de disc òptic i, a diferència d’aquests, en detecta la polarització En l’enregistrament, la combinació de mètodes òptics i magnètics és diferent El capçal magnètic és assistit per un làser per tal d’augmentar la densitat d’…
La formació de la Serralada Pirinenca
Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser…
anticiclònic | anticiclònica
Meteorologia
Que té el sentit de rotació d’un anticicló, és a dir, sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud.