Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Antoni Moll
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver municipal.
Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens
Antoni Viladamor
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Història del dret
Historiador i arxiver reial; notari i administrador dels béns de la família Requesens.
Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya , que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona Morí abans de poder escriure la continuació projectada
Antoni Palau i Dulcet
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n'obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano 1923-1927, en set volums, molt acrescuda en una segona edició 1948-1976 pel seu fill Agustí vint-i-set volums i uns 375 000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit Publicà també El año literario y artístico en Barcelona 1895, La…
Antoni Elias i de Molins
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Erudit bibliògraf i arqueòleg.
Dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, del qual publicà un útil catàleg 1888, i sostingué amb Hübner una continuada correspondència per a completar-lo i continuar-lo El 1874 publicà i dirigí la Revista Histórica Latina Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1903 És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX 1889-95, obra en dos volums que és encara una obra de consulta útil D’entre els seus nombrosos articles cal destacar Gramáticas catalanas inéditas del siglo XVIII Era fill de l’advocat Josep Antoni…
Pere Antoni Sancho i Vicens
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1881 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris i exercí a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Mallorca, que dirigí fins el 1928 Fou president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà Antics privilegis i franqueses del Regne 1911 i Memoria descriptiva del Archivo Histórico de Mallorca 1921, a més de nombrosos articles històrics i transcripcions de documents en els almanacs del Diario de Palma i el Bolletí de la Societat Arqueològica
Sebastià Busquets i Servera
Pintura
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer.
En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de pintors…
Elies Rogent i Massó
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Advocat i bibliògraf.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat
Lluís de Vilafranca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Nom que prengué l’historiador i bibliòfil Joan Mestre i Oliver en ingressar a l’orde caputxí el 1788.
Durant molts anys fou bibliotecari al convent dels caputxins de Palma, a Mallorca, del qual era guardià el 1835 Deixà un bon nombre d’escrits inèdits, entre els quals cal destacar els tretze volums de Misceláneas históricas relativas a cosas de Mallorca, escrits entre el 1808 i el 1839, i les Memorias para una biblioteca de escritores baleares , precedent de l’obra de Joaquim Maria Bover Fou amic i collaborador de Jaume Villanueva, de Jovellanos, dels menorquins Joan i Antoni Ramis i de Bover mateix
Jacques Charles Brunet
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf i llibreter francès.
Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-americano, 2a edició…
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel…