Resultats de la cerca

Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un argument de…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada a la…

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…

El 1911 esdevingué solista de l’Orfeó Catalònia, i un any després ingressà a la classe de cant de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també solfeig, cant i piano amb Alfons San José, Elisa Vázquez i Antònia Sancristòfol Més tard continuà els estudis de cant amb Joaquim Vidal Nunell al Conservatori del Liceu Realitzà unes brillants actuacions al Teatre Líric Pràctic El 1924 fundà a Barcelona el Foment de l’Art Líric i els Concerts Paulet, amb la finalitat d’ajudar els joves artistes lírics Oferí nombrosos concerts en diversos indrets de Catalunya A partir del 1928 es dedicà a…

Inicià la seva carrera interpretant diversos papers infantils al Metropolitan de Nova York Posteriorment estudià a la High School of Music and Art de la mateixa ciutat i el 1965 debutà a la New York City Opera Al principi dels anys setanta es traslladà a Europa, on amplià la seva formació Entre el 1973 i el 1978 actuà a la Volksoper de Viena El 1983 interpretà el paper titular de Lulu a la Staatsoper de la capital austríaca, paper que tornà a interpretar el 1985 en una nova producció al Metropolitan de Nova York El seu salt a la fama s’esdevingué el 1984, arran de protagonitzar la versió…

Germà de Conrad, fou deixeble de JM Soler i escolà a Montserrat 1913-14 Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès MJ Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal 1923-40 Posteriorment, establert a l’estranger 1947-61, continuà la seva tasca com a compositor La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscillà entre diversos llenguatges Així, en les sardanes més populars, com A saltar , El…

Començà la seva trajectòria musical com a instrumentista a Màntua al costat del seu pare, Bernardino Piffaro, que cap al 1477 treballava com a instrumentista de vent a la cort dels Gonzaga en aquesta ciutat Sembla que, entre el 1489 i el 1494, Bartolomeo serví a la cort florentina dels Mèdici Després retornà a Màntua, on gaudí de la protecció i l’estima del duc Aquesta situació canvià, però, quan sorprengué la seva esposa, Antonia, amb el seu amant i la matà Llavors es veié obligat a fugir Cap al 1502 entrà al servei de Lucrècia Borja a Ferrara i des del 1521 visqué a Venècia Fou…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

Vida La seva primera formació musical tingué lloc al Reial Collegi del Corpus Christi de València conegut com "del Patriarca", en allusió al seu fundador, el patriarca Joan de Ribera, on ingressà com a escolà de cant el 1657 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Albarracín vers el 1671 Traslladat a València el 1674, treballà al mateix Collegi del Corpus Christi on s’havia format, i n’esdevingué mestre de capella interí el 1676 Finalment, el 28 de maig de 1677 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu metropolitana de València, on residí fins a la seva mort Quant a la…

El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo Francesco, Caterina,…