Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura…
enervat | enervada
hermafroditisme
Patologia humana
Presència, en un mateix individu, com a conseqüència d’un defecte de diferenciació de les gònades, d’òrgans sexuals masculins i femenins i de teixit ovàric i testicular; o bé, a causa de malformacions o disfuncions hormonals, de caràcters sexuals secundaris d’ambdós sexes.
En el primer cas, hom parla d’hermafroditisme veritable o genuí , i és excepcional dins l’espècie humana En el segon cas, anomenat pseudohermafroditisme o ginandromorfisme , hom constata, en un mateix individu, alguns dels caràcters aparents dels dos sexes androgínia, ginàndria
els Llebrers
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important
Castell d’Orla (Perpinyà)
Art romànic
Aquest castell ocupava el mateix indret on avui dia hi ha el mas d’Orla, a l’oest de Perpinyà La fortalesa, esmentada el 1271 castrum de Orulo , havia pertangut a la família d’Orla, la qual prengué el nom de l’indret Al segle XIII passà a mans d’Arnau de Montescot i després al llinatge dels Oms En l’actualitat no en resten vestigis aparents
ramnàcies
Botànica
Família de ramnals.
Constituïda per arbusts o arbres, sovint espinosos, de fulles simples, alternes o oposades, amb estípules petites i fugaces, de flors poc aparents, actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres, generalment hermafrodites, de gineceu cimoses, i de fruits, de diversos tipus Consta d’unes 600 espècies, pròpies dels països càlids i temperats Ramnàcies més destacades Paliurus spinachristi espinavessa , arn Rhamnus alaternus aladern , lladern, llampúdol, llampuga Rhamnus alaternus varietat balearica aladernó Rhamnus alpina púdol , fic Rhamnus cathartica espina cervina , cambró Rhamnus …
aquifoliàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per tres gèneres que comprenen unes 400 espècies d’arbres o arbusts, propis de zones càlides o temperades.
Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…
orada

orada
© C.I.C.-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 60 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Té el dors gris clar i els flancs argentats, amb bandes longitudinals grogues i grises poc aparents Hi són característiques una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle El peduncle caudal és llarg i estret Nedador excellent, sovinteja les costes rocalloses i s’alimenta de molluscs i crustacis, les closques dels quals aconsegueix de trencar gràcies a les seves poderoses molars És molt comuna a la Mediterrània i a les costes europees i nord-africanes de l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada i hom el captura amb tremalls, palangres, etc
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
variació
Biologia
Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte al de llurs progenitors.
Pot obeir a diferències del medi durant el desenvolupament o a diferències en els gens o en la dotació citoplasmàtica, o a totes aquestes causes alhora, amb què l’individu inicia la vida
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina