Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…
API
Física
Escala areomètrica deguda a l’American Petroleum Institute i elegida als EUA com a estàndard per als productes del petroli.
És donada per l’expressió Graus areomètrics API a 15°C = 141,5/pes específic — 131,5
Api
Cim
Cim de 7.132 m d’altitud, el més alt de l’extrem nord-occidental de l’Himalàia, proper a la frontera del Nepal amb el Tibet.
api bord
Api bord
Hugo.arg (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.
Es fa en terres humides i salabroses
Api Claudi
Història
Política
Patrici i polític romà, famós per les seves reformes.
Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi
Publi Api Clodi
Història del dret
Polític romà, d’ascendència patrícia.
Elegit tribú 59, féu promulgar una sèrie de lleis populars que portaren el seu nom organitzà bandes de partidaris i féu exiliar Ciceró La reacció contra Clodi se centrà en Miló, elegit tribú el 57, el qual aconseguí el retorn de Ciceró i organitzà també bandes armades que mataren Clodi
mosca de l’api
Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
interfície de programació d’aplicacions
Electrònica i informàtica
Interfície de comunicació entre components del programari que permet a les aplicacions accedir a les funcions que proporciona el sistema operatiu.
Claudi
Cristianisme
Arquebisbe de Besançon.
Dels nou sants d’aquest nom registrats pel martirologi romà, és l’únic no llegendari Fou també abat del monestir de Condat La seva festa se celebra el 6 de juny
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2 800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga…