Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
El arte escénico en España
Literatura catalana
Obra de Josep Yxart, en dos volums, publicats respectivament el 1895 i el 1896.
Apleguen trenta-set articles en llengua castellana sobre el teatre espanyol, amb poques variacions respecte als que van ser publicats a les pàgines de La Vanguardia entre el 1892 i el 1895 L’obra ofereix una panoràmica de l’escena espanyola del s XIX que encara és de consulta obligada El primer volum és dedicat al drama, i el segon, que quedà interromput per la seva mort, a la comèdia i al sainet El mètode seguit per Yxart combina la visió històrica amb la voluntat d’interpretació No es queda en la visió externa dels fets, sinó que proposa una lectura global de la significació…
kírie
Música
Cant del començament de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
Els piciformes: picots
Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots,…
commelinàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per una quarantena de gèneres que apleguen unes 600 espècies de plantes herbàcies pròpies dels països tropicals.
Presenten fulles alternes i embeinadores, les flors són trímeres i hermafrodites, de corolla blanca o blavosa, disposades en cincí simples o dobles el fruit és capsular, sovint indehiscent Els gèneres més notoris són el Commelina i el tradescància , conreats sobretot com a plantes ornamentals
Arxiu de la Seu de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental nodrit de diverses aportacions d’institucions eclesiàstiques manresanes que amb el temps constituïren l’arxiu capitular, segons els treballs arxivístics de l’historiador i erudit local Josep Maria Gasol.
Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls d’un incendi…
ENSO
Biologia
Alteració climàtica natural de caràcter oscil·lant, que afecta l’oceà Pacífic i presenta dos extrems, un de fred conegut popularment com La Niña i un de càlid conegut com El Niño.
La situació normal al marge oriental del Pacífic equatorial consisteix en la presència en superfície d’aigües fondes més fredes i riques en elements nutritius, causades pels afloraments costaners, cosa que genera una zona de gran riquesa pesquera Alguns anys, pels volts de Nadal aquesta situació canvia, l’aigua superficial s’escalfa i l’aflorament d’aigües més riques disminueix o s’atura, de manera que les captures de peix baixen dràsticament al mateix temps cauen pluges molt intenses sobre la part occidental de l’Amèrica del Sud Aquesta alteració es coneix des de fa temps com El…
Verderola
Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades amb altres…
Els gruïformes: grues i afins
Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La major part —…
bromeliàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per uns 50 gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, sovint epifítiques, pròpies de l’Amèrica intertropical.
Presenten una tija poc desenvolupada i fulles en roseta moltes posseeixen òrgans per a retenir l’aigua de pluja o absorbir la humitat atmosfèrica, alhora que les arrels experimenten una regressió les flors, generalment actinomorfes, són trímeres, heteroclamídies, gairebé sempre hermafrodites i disposades en espigues o en panícules el fruit és en baia o en càpsula Algunes bromeliàcies tenen una gran importància, com és ara l’ananàs Ananas comosus
bombacàcies
William Wang - Fotolia.com
Botànica
Família de columníferes integrada per uns 20 gèneres que apleguen unes 150 espècies de plantes llenyoses, generalment grans arbres, propis de països tropicals.
Presenten fulles estipulades, generalment lobulades o partides, i flors grosses amb pètals sovint peluts exteriorment, i anteres sovint diteques amb els grans de pollen llisos i gineceu format per dos o cinc carpels concrescents Algunes bombacàcies proporcionen fusta lleugera, per exemple les del gènere Ochroma balsa o tenen un paper molt important a la sabana africana barbats Bombacàcies més destacades Adansonia digitata baobab Cavanillesia sp cavanillèsia Ceiba sp ceiba Ceiba pentandra capoquer Chorisia sp corísia Ochroma lagopus balsa