Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
equació de Henderson-Hasselbach
Química
Equació que expressa la variació del valor del pH en un procés de neutralització en funció de la constant d’acidesaKA i de la relació CS/CA entre les concentracions de sal i d’àcid, segons la fórmula pH = pKA + log (CS/CA).
Aquesta equació és solament aplicable per a valors del pH entre 4 i 10
fórmula de Van’t Hoff
Química
Expressió matemàtica de la pressió osmòtica ΔP d’una dissolució de n mols d’una substància en un volum V, que presenta un comportament ideal.
És aplicable a dissolucions diluïdes És expressada per Δ P = nRT/V , essent R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta
equació d’Onsager
Química
Equació deduïda el 1927 per L. Onsager, basant-se en la teoria de Debye-Hückel, que relaciona la conductivitat equivalent (Λ) d’una dissolució de concentració donada (c) i la conductivitat equivalent a dilució infinita (Λo).
La seva expressió és A i B essent constants que depenen exclusivament de la temperatura i del dissolvent L’equació és aplicable únicament a dissolucions diluïdes
mètode de Zeisel
Química
Procediment analític, desenvolupat per S. Zeisel, per a la determinació en composts orgànics de grups metoxil (-OCH3) i etoxil (-OCH2CH3) d’èters o d’èsters.
Consisteix en la reacció de l’alcoxiderivat amb àcid iodhídric, que condueix a la formació d’un iodur d’alquil, el qual és valorat posteriorment mitjançant el mètode de Volhard R-O-CH 3 + HI nR-OH + CH 3 I És aplicable a tots els composts que contenen grups metoxi o etoxi, sempre que no siguin gaire volàtils
osmometria
Química
Determinació del pes molecular (M) de substàncies mitjançant la mesura de la pressió osmòtica (Π) de dissolucions que les contenen.
Hom opera amb dissolucions diluïdes, les quals compleixen l’equació de Van't Hoff, és a dir, M = ω RT /Π V , ω essent el pes de substància dissolta, R la constant dels gasos, T la temperatura i V el volum de la dissolució El mètode és aplicable tant en medis aquosos com orgànics i proporciona més bons resultats per a composts de pes molecular elevat
Archer John Martin
Química
Químic anglès.
Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química
antiincrustant
Química
Qualsevol dels productes afegits a les aigües dures (especialment a les aigües d’alimentació de calderes, aigües per a rentar, etc) a fi d’impedir la formació d’incrustacions.
Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues…
mètode de la zona fosa
Química
Métode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.
El mètode és teòricament aplicable sempre que les impureses presents rebaixin el punt de fusió de la substància pura, que és el cas més corrent a la pràctica Experimentalment hom el porta a terme disposant la mostra a purificar dins un receptacle refractari contingut en un tub de quars, per l’exterior del qual es desplaça lentament i a velocitat constant una resistència calefactora, la qual, en crear la zona fosa, la va desplaçant al llarg de tota la mostra, concentrant-hi les impureses presents Aquest mètode té aplicació principalment en la purificació de l’alumini, del ferro i…
estàtica química
Química
Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.
Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de massa acció de…
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i…