Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
Tribunal de la Signatura Apostòlica
Dret canònic
Tribunal suprem eclesiàstic de cassació, distint de la Rota.
Constituït per sis cardenals, elegits pel papa, i que judica normalment sobre la violació del secret per part d’auditors de la Rota o sospites sobre la seva actuació, nullitat de les seves sentències, conflictes de competència entre tribunals eclesiàstics menors, etc Instituït per Pius X 1908, substituí les “Signatures de gràcia i justícia” s XVI per a atendre les apellacions en les controvèrsies judiciàries La denominació prové de la signatura que estampava el papa en els documents de resposta
Decretal apostòlica (la primera coneguda) del papa Sirici a Himeri
Decretal apostòlica la primera coneguda del papa Sirici a Himeri, metropolità de Tàrraco, sobre la disciplina eclesiàstica
L’arquebisde de Barcelona, nomenat membre de la Signatura Apostòlica
El papa Francesc designa l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, que té per funció vetllar per l’administració de la justícia dins de l’Església catòlica El papa també renova Omella com a membre de la Congregació per als Bisbes, l’organisme del Vaticà que gestiona el nomenament dels bisbes de tot el món
apostòlic | apostòlica
Història
Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.
El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses…
apostòlic | apostòlica
Nom amb el qual es designaven a si mateixos els seguidors d’algunes sectes que volien imitar la vida dels apòstols, com diverses comunitats gnòstiques dels s. II-IV, la secta fundada a Parma per Gherardo Segarelli al s. XIII, i alguns anabaptistes del s. XVI.
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
camarlenc
Cristianisme
Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment…
congregació romana
Cristianisme
Cadascuna de les comissions ordinàries, integrades en la cúria romana
, que assisteixen el papa en el govern de l’Església, amb potestat administrativa en la seva competència.
Sixt V 1588 fou el primer a estructurar el cos de les congregacions i fixà en 15 llur nombre El 1908 Pius X procedí a una reorganització global, i el 1967 Pau VI promulgà una nova ordenació L’any 1988 tingué lloc una nova reorganització de la cúria romana Hom establí nou congregacions de la doctrina de la fe, per a les Esglésies orientals, del culte diví i de la disciplina dels sagraments, de les causes dels sants, per als bisbes —de la qual depèn la comissió pontifícia per a l’Amèrica Llatina—, per a l’evangelització dels pobles, per al clergat —de la qual depèn la comissió pontifícia per a…