Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
diaprat | diaprada
Heràldica
Dit del camper d’un escut o d’una peça ornats amb arabescs.
Els escuts diaprats eren freqüents a l’edat mitjana, i la forma dels arabescs, per motiu ornamental, era arbitrària
Barney Bigard
Música
Nom artístic de Leon Albany Bigard, clarinetista de jazz nord-americà.
Tocà amb l’orquestra de Duke Ellington i fou un dels millors representants de l’estil de Nova Orleans Eren característiques les seves llargues inflexions, la seva imaginació, la riquesa de sonoritat i les frases musicals plenes d’arabescs
Séraphine
Pintura
Nom amb què és coneguda Séraphine Louis, pintora francesa, típica exponent de l’art naïf.
Pastora, després minyona a Senlis, fou descoberta per WUhde, que l’ajudà fins el 1930 L’abandó per part d’aquest, juntament amb la seva personal neurosi religiosa, li féu perdre el seny i morí al manicomi La seva pintura és molt barroca, atapeïda i minuciosa en detalls fulles, fruits, flors, plens d’arabescs, són els seus motius més representatius Els colors són vius i radiants, i hom encara desconeix com foren fabricats
Jordi Curós i Ventura
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Alumne de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot 1943-47, fou becat a París per l’Institut Français de Barcelona Passà per una etapa no figurativa 1958-63, amb arabescs coloristes i qualitats d’esmalt, i més tard assolí un estil figuratiu amb predomini de la llum i la captació instània Premi de dibuix Ynglada-Guillot 1967, entre molts altres Entre les seves obres sobresurt el gran retrat collectiu de la Penya de la Punyalada 1972 Formà part del grup de la Sala Parés
Audran
Família de gravadors, pintors i tapissers francesos dels ss XVII-XVIII.
D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau
Carlo Crivelli
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana.
Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors…
Bíblia de Farḥi
Bíblia hebrea, una de les més bellament i més profusament il·luminades (amb miniatures i arabescs sempre diferents), de l’escola sefardita.
Ultra el text bíblic amb la massora, conté diversos tractats cronològics, massorètics i gramaticals, el més llarg dels quals és un diccionari on, per illustrar el significat de molts mots hebreus, hom dóna, en lletres hebrees, la traducció al català L’acabà de copiar i d’illuminar, per a ús propi, el 1382 l’havia començada el 1366, Eliša ben Abraham ben Benvenist ben Eliša, l’anomenat Cresques, que potser és el conegut cartògraf mallorquí Cresques Abraham El nom de la Bíblia prové de la família dels darrers posseïdors
Sandro Botticelli
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Sobrenom amb què és conegut Alessandro di Mariano Filipepi, pintor, dibuixant i gravador italià.
Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d' Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…
nu
© Corel Professional Photos
Art
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…
Creu de Santa Maria d’Oló
Art romànic
Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i…