Resultats de la cerca

El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte …

És caracteritzat pel substrat de l’antic aragonès, desplaçat, lentament, pel castellà, a partir de la baixa edat mitjana

Fou utilitzada per la cancelleria catalanoaragonesa en la documentació dirigida als seus súbdits aragonesos i en les relacions diplomàtiques amb la resta dels estats cristians i musulmans de la península Ibèrica i alguna vegada també, especialment al s XV, amb altres estat europeus o africans Aquesta llengua, basada en els parlars de l’alt Aragó, i molt semblant a la llengua literària utilitzada a Navarra a la mateixa època, en un començament, com en el Fuero de Jaca o en els Establimentz també de Jaca, estigué fortament influïda pels parlars occitants a aquesta influència, s’hi sumà la del…

La Junta Directiva era formada per Gaspar Torrente Español president, Emilio Jover Aguilar vicepresident i Luis Porté Prats secretari Tenia una branca juvenil, la Juventud “Los Almogávares” presidida per Miguel Alcubierre, i un periòdic quinzenal, Renacimiento Aragonés 1935-1936 Deixà d’actuar el 1937

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer…

Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…

El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del s XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al s X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa,…

Era conegut també amb el nom de partit dels corbatas Agrupava membres de l’alta aristocràcia aragonesa que reaccionà contra la tendència de la noblesa d’espasa a deixar a la noblesa de toga el govern efectiu Era pròpiament una lluita entre l’alta i la baixa noblesa, de la qual procedien la major part dels golillas