Resultats de la cerca

Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L’aranya 1908, de Guimerà, La presentalla 1908, d’Apelles Mestres, i L’auca del senyor Esteve 1917, de Rusiñol Pare de l’actriu Mercè Daroqui i Ferrer Barcelona 1893

Treballà amb Pere Riutort, amb la seva germana Pilar Clemente Barcelona 1859 — 1905 i amb el seu marit Modest Santolària al Teatre Romea de Barcelona 1890 Fou una de les característiques més importants del seu temps Obtingué grans èxits amb Les garses d’Ignasi Iglésias, La mare de Santiago Rusiñol i L’aranya d’Àngel Guimerà

L’any 1938 es traslladà a Nova York, on residí des de llavors Representà aquest país al pavelló dels EUA a la Biennal de Venècia del 1993 Reivindicada per les generacions d’artistes més joves, la seva obra escultòrica ha estat reconeguda amb un cert retard La complexitat del seu llenguatge artístic i la radicalitat amb què emprèn certes propostes són trets fonamentals de la seva trajectòria Les referències sexuals del seu treball són polivalents La seva obra, marcada per l’empremta de vivències personals, es basa en la transgressió, la supressió dels límits entre els gèneres artístics, la…

Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero

Milità en les forces del duc de Borgonya Secretari de Pierre de Brézé, a França Des del 1446 formà part de la casa ducal, i el 1455 fou nomenat cronista de Borgonya Fou capdavanter d’una escola literària borgonyona D’esperit independent, realista i observador, escriví la Chronique des Ducs de Bourgogne 1419-74, una de les millors del seu temps, Le Lyon Rampant, on qualificà Lluís XI de França amb un adjectiu que féu fortuna “aranya”, Le dit de vérité, Miroir de la Mort , entre altres obres polítiques i poètiques

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes…

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , “La Teula” i de Vilanova “Lo Carril de Vilanova”, i en d’altres com “Eco de la Exposición Regional”, “Revista Catalana”, de Manresa, i “La Llumenera de Nova York” Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques,…

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés…

Graduat el 1950 a la Sir JJ School of Art de Bombai 1950, el 1990 fou nomenat doctor honoris causa  per la Universitat de Pennsilvània Collaborà amb Le Corbusier en alguns projectes, entre els quals hi ha la planificació i construcció de la ciutat de Chandīgarh , i també amb Louis I Kahn, en l’Indian Institute of Management, Bengaluru 1977-92, entre d’altres El 1956 s’establí amb despatx propi, Vastu Shilpa, a Ahmadabad Director de l’Escola d’Arquitectura de l’Índia 1962-72 i fundador i director de l’Escola de Planificació i Arquitectura d’Ahmadabad 1966-2012, els seus edificis tenen una…